jueves, 20 de enero de 2011
A qui va dirigit?
A tots aquells que desitgin millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn, fent un increïble viatge pel món de la imaginació i cap a si mateixos.
Als qui estiguin travessant una època de canvis, pèrdues, depressió, angoixa, conflictes de parella, baixa autoestima, problemes de relació, obsessions i malalties cròniques.
A aquells que tenen o volen recuperar aquest nen interior delmat per un món massa agitat i complicat.
A tot aquell que tingui ganes de sentir-se viu, i de superar-se mitjançant els riures, el control de les emocions i l'acceptació de les pròpies limitacions personals.
A tot aquell que vulgui millorar en l'art del parlar en públic i que vulgui aprendre a relacionar-se amb els altres.
Als qui estiguin travessant una època de canvis, pèrdues, depressió, angoixa, conflictes de parella, baixa autoestima, problemes de relació, obsessions i malalties cròniques.
A aquells que tenen o volen recuperar aquest nen interior delmat per un món massa agitat i complicat.
A tot aquell que tingui ganes de sentir-se viu, i de superar-se mitjançant els riures, el control de les emocions i l'acceptació de les pròpies limitacions personals.
A tot aquell que vulgui millorar en l'art del parlar en públic i que vulgui aprendre a relacionar-se amb els altres.
miércoles, 5 de enero de 2011
Objectius de la Teatroteràpia
Localitzar i potenciar les capacitats personals de cada subjecte.
Estimular el procés d'autotransformació personal abordant les problemàtiques d'una forma subtil i indirecta, mitjançant l'ús d'una metodologia lúdica, activa, artística i sociocultural.
Donar peu a l'autoconeixement del cos, de la ment i del propi esperit artístic i personal.
Alliberar la persona dels innombrables prejudicis i límits que l'acompanyen.
Donar eines per poder reconèixer, controlar i expressar les emocions.
Recrear situacions reals per poder resoldre les possibles dificultats que es puguin plantejar.
Estimular els participants a l'observació i anàlisi de la realitat interior i exterior.
Estimular els interessos artístics dels participants (enfortir processos d'autoanàlisi i autoformació dels participants a través de la practica artística)
Enfortir la pròpia estima i reduir l'estrès emocional i físic.
Estimular el procés d'autotransformació personal abordant les problemàtiques d'una forma subtil i indirecta, mitjançant l'ús d'una metodologia lúdica, activa, artística i sociocultural.
Donar peu a l'autoconeixement del cos, de la ment i del propi esperit artístic i personal.
Alliberar la persona dels innombrables prejudicis i límits que l'acompanyen.
Donar eines per poder reconèixer, controlar i expressar les emocions.
Recrear situacions reals per poder resoldre les possibles dificultats que es puguin plantejar.
Estimular els participants a l'observació i anàlisi de la realitat interior i exterior.
Estimular els interessos artístics dels participants (enfortir processos d'autoanàlisi i autoformació dels participants a través de la practica artística)
Enfortir la pròpia estima i reduir l'estrès emocional i físic.
Què és la Teatroterapia?
La paraula Teatre prové del Grec, teao, i significa mirar. El teatre així assumeix allò que anomenaríem la mirada introspectiva, com si fóssim davant d'un mirall veient la nostra pròpia ànima. D'altra banda, la paraula teràpia, del grec terapeuto, significa cura. La Teatroteràpia seria doncs l'art Teatral terapèutic.
L'expressió artística ha acompanyat l'home des de l'antiguitat i sempre ha estat relacionada amb les seves necessitats existencials. Des de sempre l'art ha tingut un significat místic, religiós i catàrtic. Les tragèdies de l'antiga Grècia dramatitzaven esdeveniments profunds i dolorosos, que plantejaven qüestions terribles sobre el sofriment humà. També se l'intentava donar un sentit moral, de confiança, als intents humans per millorar la vida. Per als ciutadans d'Atenes el teatre tenia un valor semiholístic perquè portava fora de la realitat emocions difícils de tolerar sense el marc artístic. Per tant per a ells, l'art tenia un valor terapèutic. Al segle V a.C, a Epidauro, existia un hospital psiquiàtric on es realitzaven rituals purificadors per afavorir l'expressió de les emocions a través del Teatre, la dansa i la música. L'ús de l'art exerceix una distància estètica que permet projectar, a través i sobre l'objecte artístic, parts del jo que haguessin tingut dificultat d'emergir sota un entorn de normalitat social.
En el romanticisme neix la concepció de l'artista dotat d'una sensibilitat superior per captar els limitis de la bogeria. L'art així es torna a convertir en un instrument terapèutic que permet a l'artista expressar el propi món fantàstic, aliè a la realitat en la qual viu, evitant, amb l'obra d'art, la bogeria (Freud, 1923). D'aquí porta origen el caràcter peculiar de l'experiència artística i la seva funció terapèutica de control d'un món emotiu interior molt agitat.
A principis del segle XX neix la Teatroterapia, que és considerada el camp de promoció del benestar i la rehabilitació. L'expressió artística és utilitzada metòdicament i orientada a desenvolupar la cura dels individus a través del reconeixement, l'acceptació i el desenvolupament de les emocions i les potencialitats creatives. Es redescobreix així, una major connexió entre art, expressió i regulació de les emocions. La Teatroterapia és especialment útil en el tractament de persones amb dificultats en l'expressió de l'afectivitat, de l'emotivitat i de la comunicació verbal, ja que les tècniques usades faciliten l'expressió i l'elaboració dels sentiments conscients i inconscients: La Teatroterapia, afavoreix el benestar i el creixement personal i porta a un procés de consciència i integració d'emoció, pensament i imaginació.
L'expressió artística ha acompanyat l'home des de l'antiguitat i sempre ha estat relacionada amb les seves necessitats existencials. Des de sempre l'art ha tingut un significat místic, religiós i catàrtic. Les tragèdies de l'antiga Grècia dramatitzaven esdeveniments profunds i dolorosos, que plantejaven qüestions terribles sobre el sofriment humà. També se l'intentava donar un sentit moral, de confiança, als intents humans per millorar la vida. Per als ciutadans d'Atenes el teatre tenia un valor semiholístic perquè portava fora de la realitat emocions difícils de tolerar sense el marc artístic. Per tant per a ells, l'art tenia un valor terapèutic. Al segle V a.C, a Epidauro, existia un hospital psiquiàtric on es realitzaven rituals purificadors per afavorir l'expressió de les emocions a través del Teatre, la dansa i la música. L'ús de l'art exerceix una distància estètica que permet projectar, a través i sobre l'objecte artístic, parts del jo que haguessin tingut dificultat d'emergir sota un entorn de normalitat social.
En el romanticisme neix la concepció de l'artista dotat d'una sensibilitat superior per captar els limitis de la bogeria. L'art així es torna a convertir en un instrument terapèutic que permet a l'artista expressar el propi món fantàstic, aliè a la realitat en la qual viu, evitant, amb l'obra d'art, la bogeria (Freud, 1923). D'aquí porta origen el caràcter peculiar de l'experiència artística i la seva funció terapèutica de control d'un món emotiu interior molt agitat.
A principis del segle XX neix la Teatroterapia, que és considerada el camp de promoció del benestar i la rehabilitació. L'expressió artística és utilitzada metòdicament i orientada a desenvolupar la cura dels individus a través del reconeixement, l'acceptació i el desenvolupament de les emocions i les potencialitats creatives. Es redescobreix així, una major connexió entre art, expressió i regulació de les emocions. La Teatroterapia és especialment útil en el tractament de persones amb dificultats en l'expressió de l'afectivitat, de l'emotivitat i de la comunicació verbal, ja que les tècniques usades faciliten l'expressió i l'elaboració dels sentiments conscients i inconscients: La Teatroterapia, afavoreix el benestar i el creixement personal i porta a un procés de consciència i integració d'emoció, pensament i imaginació.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)